nose nose, tinc por i em tramolen les cames, i tinc la panxa dura,
i.. i nose que pasara, i saps que? odio aquesta sensacio de perdre'm de,, i ara que? e.e
ara que em toca, ara començo de nou, començo de zero, com si tots aquests anys que he passat intentant començar de zero no haguessin servit de res, i ara que no vull començar de nou em vec obligada
obligada i perduda
i no se que esperar, i no se ni tant sols com reaccionare
i no m'agrada no saber, no tenir les coses clares, no m'agrada sentir que tinc por, i que se m'escapa de les mans, que no ho puc controlar, que es desconegut, i tinc que aprendre-ho tot de nou, com si,, com si tornes a neixer, pero amb mes por, perque soc mes gran, tinc traicions a l'esquena, tinc motius per tenir por, no soc aquella nena petita senses problemes per fer amics (de fet, mai he sigut aixi, pero)
estic nerviosa, i vull que pasi ja, i vull veure la meva personeta que em fa feliç, que m'arrancara un somriure com sempre fa ella,,:)
Com els peixos quan surten de la peixera.
ResponderEliminar